Ara mateix – Miquel Martí i Pol

Ara mateix enfilo aquesta agulla 

amb el fil d’un propòsit que no dic 

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis 

que anunciaven taumaturgs insignes 

no s’ha complert i els anys passen de pressa. 

De res a poc, i sempre amb vent de cara, 

quin llarg camí d’angoixa i de silencis. 

I som on som; més val saber-ho i dir-ho 

i assentar els peus en terra i proclamar-nos 

hereus d’un temps de dubtes i renúncies 

en què els sorolls ofeguen les paraules 

i amb molts miralls mig estrafem la vida. 

De res no els val l’enyor o la complanta, 

ni el toc de displicent malenconia 

que ens posem per jersei o per corbata 

quan sortim al carrer. Tenim a penes 

el que tenim i prou: l’espai d’història 

concreta que ens pertoca i un minúscul 

territori per viure-la. Posem-nos 

dempeus altra vegada i que se senti 

la veu de tots, solemnement i clara. 

Cridem qui som i que tothom ho escolti. 

I, en acabat, que cadascú es vesteixi 

com bonament li plagui, i via fora, 

que tot està per fer i tot és possible.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *