Alta traïció

És tanta la meva indignació que m’ennuego i tot. El que ha passat avui al parlament de fireta del parc de la ciutadella només se m’acut definir-ho com a alta traïció a centenars de milers dels qui dissabte passat érem als carrers de Barcelona. I, als oncles Tom que han perpetrat aquesta traïció, els únics epítets que em vénen al cap per a qualificar-los són els de covards, mesells i traïdors.
Ja es poden anar omplint la boca amb proclames buides de contingut, ja, si a l’hora de la veritat es fan l’orni o actuen com a esclaus colonitzats.

No els hauria de votar ningú, la propera tardor. Ara que, més que mai, l’objectiu ha de ser passar del milió i mig (manifestants) als 68 (diputats disposats a declarar la independència), com deia l’altre dia en Vicent Partal [aquí], ara es caguen les calces, la mare que els va! Encara hi ha gent, però, que conserva una mínima dosi de dignitat, com en López Tena i en Beltran que, després del lamentable espectacle d’avui, diu que pleguen dels seus càrrecs a CiU i a ERC [vegeu notícia aquí]. 

Tot això em referma en una cosa: cada dia que passa és més necessari que hi hagi una candidatura independentista unitària amb un programa de mínims: declaració d’independència i parlament constituent (no de fireta), liderada per gent que vingui de la societat civil o poc contaminada per l’oli que greixa les màquines partidàries. Qualsevol altra cosa és perdre el temps i fer-nos-el perdre a tots. Per a qualsevol altra cosa… amb mi que no hi comptin, a mi que no m’hi busquin.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *