4.647 gràcies

Hi havia una vegada un país on la majoria de mitjans de comunicació ignoren sistemàticament tot allò que es fa al marge dels canals oficials, un país on, alguns altres, desconeixen del tot la realitat de segons quines comarques.

Hi havia una vegada una vila on fer qualsevol cosa sense el suport de l’administració (subvencions, difusió,…) era gairebé impensable. Hi havia una vegada una vila on fer qualsevol cosa amb un cert rerefons polític, dedicant-hi hores i esforços a canvi de no res, tret de la satisfacció de la feina ben feta, era gairebé impensable, una vila on, això mateix, fer-ho des de la màxima obertura, transversalitat i transparència, era impensable del tot. 

Hi havia una vegada un poble on cada cop més la gent ha perdut el costum d’anar a votar i es treuen majories absolutes (15 de 25 regidors, per exemple) amb 12.500 vots. Hi havia una vegada un poble on un dia del passat mes de desembre una colla d’eixelebrats es van posar a treballar per tal que s’hi fes una Consulta popular sobre la Independència, conscients de les dificultats que es trobarien pel camí i, també, conscients que s’havia de fer fos com fos perquè aquesta petita part del país real havia de deixar constància de la seva realitat.

Hi havia una vegada una colla d’eixelebrats i eixelebrades que van ser capaços d’organitzar una consulta popular, amb enorme migradesa de recursos, humans però econòmics sobretot. Hi havia una vegada una colla d’eixelebrats que van aconseguir que una munió de gent que mai o gairebé mai abans havia participat en cap activitat, s’il·lusionessin i muntessin botifarrades, pengessin pancartes i plafons, s’estiguessin tot un dia en un col·legi electoral… a canvi només de la satisfacció d’haver fet aquestes feines al servei de la col·lectivitat.

Hi havia una vegada 4.647 santboians i santboianes que van decidir que volien decidir sobre el futur del país tot participant en la Consulta, que van voler fer saber la seva opinió lliurement, en una festa democràtica que ha transcorregut sense incidents i de la que tots plegats ens n’hem de sentir orgullosos.

És per això que em sembla oportú donar aquestes 4.647 gràcies a tots aquests convilatans i convilatanes que han optat per participar. I, sobretot, sobretot, gràcies a tots aquells companys i companyes, amics i amigues de Sant Boi decideix! que, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, ho heu fet possible: ha estat un plaer treballar i compartir amb vosaltres totes aquestes setmanes. Estic orgullós de tots i cadascun de vosaltres.

Deixeu-me acabar aquesta anotació amb una cita del recentment traspassat José Saramago: Si el món algun dia aconsegueix ser millor, només haurà estat per nosaltres i amb nosaltres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *