de sant boi al món

Des que tinc memòria, de ben petit (i d’això ja en fa uns quants dies), m’he sentit català únicament i exclusiva. Sense anar necessàriament en contra dels espanyols, jo mai me n’he sentit. Sóc independentista de sempre i mai m’han passat pel cap coses com ara la confederació o la federació. I, no cal dir-ho, això dels estatuts… en fi, sense massa comentaris: que la via estatutària és una via morta i enterrada, ningú tret dels unionistes ho posa en dubte i el fet que siguin els unionistes els únics que defensen aquest camí hauria de ser, justament, el millor argument per a tots els altres que no hi creuen.

Quedaven, tanmateix, els utòpics, els que encara pensen que la via federal és viable. Observem, però, des de fa un temps, moviments interessants en aquest camp. Fa unes setmanes, fou l’eurodiputat Raül Romeva qui, al seu bloc, escrivia una anotació que intitulava Una Catalunya sobirana i europea? és legítim, és necessari, és progressista (vegeu-la aquí). Un parell o tres de dies enrere, el periodista David Miró escrivia al diari El Periódico l’article Rèquiem pel federalisme (el podeu llegir aquí). De mica en mica, el federalisme va deixant de tenir adeptes.

No sé si és bo o dolent però segur que és clarificador. A cada dia que passa, allò que en diuen l’eix nacional es va depurant i reduint a dues posicions principals: l’unionisme i el separatisme. I, a mi m’ho sembla si més no, mentre l’unionisme no engreixa les seves files, les de l’independentisme van creixent de manera lenta però constant a mida que federalistes i similars van aprimant-se, van perdent gruix. I és que, esclar, ara resulta que només hi ha federalistes a una banda, que l’altra part no vol ni sentir-ne parlar i, és més, si alguns poguessin liquidarien el “estado de las autonomías” i tot.

La tan menystinguda societat civil és la punta de llança d’aquest procés, els partits polítics ja fa mesos que van pel darrere, que, fins i tot, van perdent pistonada. Ja era previsible, d’una banda. D’una altra, però, la gent comença a preguntar-se qui podrà votar la propera tardor, quan es convocaran eleccions al parlament de fireta del Parc de la Ciutadella. Si algun cop m’ho han demanat a mi, els he respost: voteu aquells que duguin al programa electoral que, si al proper parlament de fireta hi ha majoria de diputats i diputades que ho vulguin, tot fent un acte de valentia i de servei al país que els honori, declararan la independència de manera unilateral. I per a mi, ara mateix, tota la resta són monsergues i mandangues.