Ara bé, més de tres-centes persones, en un dia de març molt rúfol i força fred, assegudes al mig de la plaça per menjar unes seques amb botifarra… i a més a més fer-ho pagant, no és cosa que ara per ara estigui a l’abast de tothom. El mèrit d’això d’ahir és ben bé seu i de ningú més: més de tres-cents santboians i santboianes encongits passant fred pel dret de decidir, pel dret a poder respondre en una consulta sobre el futur del país, reivindicant la radicalitat democràtica. No vull ni pensar què hagués passat si hagués fet bo. Aquesta assistència massiva ens encoratja i ens dóna ànims per tirar endavant: gràcies, moltes gràcies per haver vingut!
Encara falta dies, esclar, pel 20 de juny quan, amb tota probabilitat, podrem anar a les urnes (ben acompanyats d’altres pobles i viles de la comarca: Cornellà, Sant Feliu, Esplugues… potser també Gavà?), encara falta (encara tenim!) molta feina per fer, sí, però després de l’acte d’ahir… això ja no s’atura!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona tarda,
T’he trobat passejant per Vilaweb. El títol m’ha cridat l’atenció i amb la foto em penso que t’he reconegut: jo també vaig ser a l’assemblea de Molins de Rei de la Coordinadora i et recordo presentant-te com a santboià.
Jo sóc néta de santboians, de fet, la iaia es diu Baldireta! Hi vaig viure només fins als tres anys, es veu, jo només recordo les rajoles de casa i ben confuses… Després vam anar a petar a Vilafranca del Penedès.
M’hi passejo ben poc, per Sant Boi, tot just pel poble, que és on hi tinc família, ii només de tant en tant. Però n’he sentides explicar unes quantes, i vulgues que no m’ho estimo. I sabent-ne una mica la història -tota la del país, d’acord, però la del Baix Llobregat és força punyent- m’ha fet una il·lusió immensa saber que a Sant Boi també decidireu. Jo vaig ser al Vilafranca Decideix!, i és de les coses més maques que recordo haver fet en aquest seguici d’accions pel país… Aviat n’haurem de dir processó i tot… Molt cansat, sí senyor, però realment valia la pena, la cara d’il·lusió dels votants no enganyava, i la sensació que alguna cosa belluga en aquest país és massa! Em sento molt més optimista que fa només dos anys, Sant Boi i tants altres pobles, i certes accions, fets i encontres m’ho confirmen, o almenys així em sembla percebre-ho.
Us vull desitjar molta sort i molts ànims! I que visquin els fadrinets de Sant Boi!
Salut, i visca la terra!
Montserrat