de sant boi al món

Ha arribat aquell punt on ja no cal que ens expliquem gaire més. Tot allò que va passant els darrers temps, així ho confirma: enquestes i estudis diversos que exposen que la raó principal dels qui estem per la independència no és pas sentimental sinó, principalment, fonamentada en termes econòmics, de respecte a la diferència i de radicalitat democràtica. I, sobretot, la mobilització del 13-D que ha demostrat que a una bona part del país ja no li fa basarda mostrar-se a favor de la independència. Per tant, que s’expliquin ells.

Que s’expliquin els unionistes: que ens donin les raons (no sentiments, raons!) per les quals seria convenient seguir sent dependents d’un estat que ens ocupà més de 300 anys enrere. Que ens diguin perquè és bo per al país no poder decidir a què destina els impostos que paga la nostra ciutadania, perquè és bo per al país no poder decidir sobre les seves grans infraestructures (ports, aeroports, ferrocarril). Que ens diguin també perquè és bo per al país no poder decidir sobre beques, ajuts a les persones dependents, com s’assigna el tant per cent d’IRPF que es destina a les ONGs i tantes altres coses del mateix estil.

Que s’expliquin també els federalistes: que ens diguin amb qui es volen federar, atès que per a fer aital cosa cal que en siguin dos pel cap baix. Amb qui diu que es volen federar? Amb Espanya? I què passa si aquesta Espanya en què tan confien no vol federar-se, com sembla evidenciar-se cada cop més clarament? I, ni que digués que vol, qui confiaria amb algú que ha demostrat abastament que és incapaç de complir la paraula donada o un pacte? Amb qui ens federaríem, doncs? Amb França? Amb Andorra? Fa riure més que menys, la veritat, i si voleu que us digui què en penso… doncs que em semblen més coherents els unionistes que no pas els federalistes somiatruites.

Nosaltres ja ens hem explicat prou i massa. Allò de la pedagogia, de la pluja fina i totes aquestes mandangues estan ja més covades que l’arròs fet el dijous i menjat el divendres. Les nostres raons són clares, diàfanes, són raons i no pas altra cosa. Ara, doncs, que s’expliquin ells, però amb raons també: a veure si ens poden convèncer.