de sant boi al món

Quin cansament: sempre igual! Si la cosa va bé, perquè va bé i, si va malament, perquè va malament! Pel que sembla, ni n’hem après al cap dels anys, ni n’aprenem ara per ara, ni n’aprendrem per anys que passin!

Benvolgut Carles Móra,  això d’aquí, ara no toca! Et dono la raó, ja que jo ho he propugnat també manta vegades que, de cara a les properes eleccions al parlament de fireta del parc de la ciutadella, l’ideal seria que hi hagi una candidatura unitària per la independència o, com a mal menor, que els partits amb dignitat nacional duguin al programa la intenció que, si l’endemà de les eleccions sumen majoria, declararan la independència. Sí, et dono la raó, però… et sembla que això tocava ara? No et podies esperar uns quants dies a dir-ho?

Benvolgut Alfons Lopez Tena, això d’aquí, ara no toca! Et dono la raó a tu també que les coses, com millor s’organitzen, millor van, però llençar acusacions de “voler salvar carreres polítiques personals”, tot i que en algun cas (i potser també en més d’un) també et podria donar la raó, això, avui, t’ho podies haver estalviat perquè… et sembla que això tocava ara? No et podies esperar uns quants dies a dir-ho?

Doncs això, que enlloc d’estar ben estarrufats per com va anar tot ahir… comencem una altra vegada amb estira-i-arronses i pim-pam-pums diversos. Quin cansament: sempre igual! Si la cosa va bé, perquè va bé i, si va malament, perquè va malament! Pel que sembla, ni n’hem après al cap dels anys, ni n’aprenem ara per ara, ni n’aprendrem per anys que passin!