de sant boi al món

Hem pres la humil determinació de no retrocedir

11 de desembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Les urnes fan por

Qui pot tenir por de les urnes? Com es pot entendre que no vulguin anar a votar? Parlo, esclar, de les consultes de diumenge vinent. A veure, jo puc entendre i, a més, em sembla saludablement democràtic, que hi hagi gent que vulgui votar no, per la raó que sigui, que tant li fa i, al cap i a la fi, és cosa ben personal. Ara, no puc acabar de comprendre que s’inciti a no anar a votar. Tres mesos enrere [aquí], ja citava un article del periodista Manel Cuyàs al diari El Punt on hi deia que hi ha “por de la pregunta i de la resposta”.

Així, doncs, qui pot tenir por de les urnes? Jo diria que només aquells que no hi creuen. Aquells pels quals la democràcia només és un fòtil utilitari, és a dir que l’usen només quan i com els convé: ja m’agradaria sentir aquells que sostenen que el país s’autodetermina cada quatre anys quan hi ha eleccions al parlament, si l’any entrant (tan de bo!) els diputats i diputades independentistes fossin majoria, oi que sí? I és que vivim en un estat amb importants dèficits democràtics (no deu ser l’únic, suposo jo, però cadascú ha de torejar el que li ha tocat), un estat amb una classe política més que mediocre, per la qual les urnes no són un dret ciutadà sinó una nosa que cal suportar a cada contesa electoral.

Després diuen que hi ha desafecció a la política, aquest eufemisme que n’han empescat per tal de no reconèixer que, en realitat i més que desafectes, n’estem ben bé fins els pebrots. I se n’estranyen? Marededésenyor! Ja deien les àvies que no hi ha pitjor cec que aquell qui no hi vol veure. La gràcia d’aquestes consultes, justament, és que les ha parit, pensat i dut a terme la gent (allò que un conegut meu anomena la “societat civil indefensa”), la gent tota soleta i que, si a la fi s’hi han apuntat alguns partits parlamentaris és perquè els hi han empès. Tot i que parlant d’una altra cosa, el president del parlament de la ciutadella ja va venir a dir que, si no s’espavilen, el carrer els passarà pel damunt.

Miri, sap què?, si vostè no vol que esdevinguem un estat independent, faci el favor d’anar a votar que no enlloc de quedar-se a casa. I si tant li fa que esdevinguem independents com que continuem dependents, en aquest cas i només en aquest, quedi’s a casa i abstingui’s. La meva queixa, justament, és que diumenge no podré exercir el meu dret a la democràcia, que m’hauré d’esperar, anant bé, a l’abril. Mentrestant, de cara al dia 13, només em resta una cosa a fer: encoratjar a anar a votar a tothom qui visqui en un dels pobles, viles o ciutats de país on hi haurà urnes. Si em permeteu una paràfrasi, resumim-ho així: “Vostès que poden, votin, si us plau!”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!