Així, doncs, qui pot tenir por de les urnes? Jo diria que només aquells que no hi creuen. Aquells pels quals la democràcia només és un fòtil utilitari, és a dir que l’usen només quan i com els convé: ja m’agradaria sentir aquells que sostenen que el país s’autodetermina cada quatre anys quan hi ha eleccions al parlament, si l’any entrant (tan de bo!) els diputats i diputades independentistes fossin majoria, oi que sí? I és que vivim en un estat amb importants dèficits democràtics (no deu ser l’únic, suposo jo, però cadascú ha de torejar el que li ha tocat), un estat amb una classe política més que mediocre, per la qual les urnes no són un dret ciutadà sinó una nosa que cal suportar a cada contesa electoral.
Després diuen que hi ha desafecció a la política, aquest eufemisme que n’han empescat per tal de no reconèixer que, en realitat i més que desafectes, n’estem ben bé fins els pebrots. I se n’estranyen? Marededésenyor! Ja deien les àvies que no hi ha pitjor cec que aquell qui no hi vol veure. La gràcia d’aquestes consultes, justament, és que les ha parit, pensat i dut a terme la gent (allò que un conegut meu anomena la “societat civil indefensa”), la gent tota soleta i que, si a la fi s’hi han apuntat alguns partits parlamentaris és perquè els hi han empès. Tot i que parlant d’una altra cosa, el president del parlament de la ciutadella ja va venir a dir que, si no s’espavilen, el carrer els passarà pel damunt.
Miri, sap què?, si vostè no vol que esdevinguem un estat independent, faci el favor d’anar a votar que no enlloc de quedar-se a casa. I si tant li fa que esdevinguem independents com que continuem dependents, en aquest cas i només en aquest, quedi’s a casa i abstingui’s. La meva queixa, justament, és que diumenge no podré exercir el meu dret a la democràcia, que m’hauré d’esperar, anant bé, a l’abril. Mentrestant, de cara al dia 13, només em resta una cosa a fer: encoratjar a anar a votar a tothom qui visqui en un dels pobles, viles o ciutats de país on hi haurà urnes. Si em permeteu una paràfrasi, resumim-ho així: “Vostès que poden, votin, si us plau!”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!