Faràndula

Bloc d'en Jaume Farrés

19 de gener de 2021
0 comentaris

Francament, fot fàstic

En una carta publicada l’agost de 2019, denunciava el “caïnisme a la catalana” com a mala pràctica ancestral, cada vegada més estesa, en l’àmbit de la política. Ha passat més d’un any i em reafirmo en tot el que vaig escriure perquè encara vaig fer curt.

És que no n’hi ha prou de tot plegat? No s’està fent prou el ridícul? És que no se’n aprèn? O és que tal vegada el país i la gent som el gran pretext d’una colla d’aprofitats i aprofitades per anar vivint en base a la filosofia del dolce far niente? Perquè en general, llevat d’honroses i comptades excepcions, l’actuació de la classe política que es vanta de representar-nos, francament, fot fàstic.

“Sempre el mateix: la discòrdia […] Com pot haver-hi concòrdia entre els llops i les guineus? […] Uns i altres pretenien el domini dels demés […] Cada bàndol defensava la raó i la veritat […] I vingué la gran desfeta: la discòrdia entre germans portà una carrera feta de legionaris romans. No tingueren resistència i els imposaren la pau. I la nostra independència s’ha tornat la d’un esclau. D’aital dissort els culpables foren els nostres passats, que amb llurs odis incurables van perdre les llibertats. I enmig del nostre esclavatge i en la nostra submissió, va seguit l’odi salvatge […] Penseu que s’atansen dies de prova, d’expiació […] I quan arribi aquesta hora de llum i de llibertat cal que ens trobi tots alhora ben units i al seu costat! L’odi lluny, la vista enlaire, el pas decidit i greu…” (La Passió d’Olesa de Montserrat).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!