“Hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana. Pel que fa a l’Univers no n’estic segur” Albert Einstein (1879-1955).
Malgrat una hipotètica ignorància, si hom es pren la molèstia de documentar-se sobre el fenomen feixista a l’Europa dels anys trenta del segle passat, dels conflictes que va provocar i de les nefastes i luctuoses conseqüències ocasionades, és evident que la frase d’Einstein recobra el sentit amb tota la seva plenitud; perquè actualment, s’ha de ser estúpid per abraçar una ideologia criminal que només va portar desgràcies.
Tanmateix, dissortadament i pel que es veu, no només perduren nostàlgics recalcitrants, sinó que han anat sorgint “minories selectes” que se senten captivades per personatges com el Führer, el Duce, el Caudillo i d’altres individus de la mateixa mena. Des d’una òptica racional, incomprensible. El cert però, és que apel·lar a la racionalitat en determinats àmbits és del tot inútil, perquè com es diu popularment: “D’on no n’hi ha no en pot rajar”.
En qualsevol cas i vistos els antecedents, no es tracta únicament de “no rajar”, perquè qui mou els fils “raja perfectament”. Es tracta però de gent malvada. Així doncs, és obvi que la permissivitat i connivència actual a Espanya és totalment inadmissible i, el que és pitjor, una xacra per a la democràcia. Es prendran mesures contundents per aturar la barbàrie?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!