RASTRE BLANC by PURA MARIA GARCIA
Ha dibuixat el temps
un port que es perd,
fluctua,
deixa un rastre buit i blanc,
en la memòria
d’aquesta tardor anticipada.
Són gavells de paraules,
vaixells al damunt del sentiment,
aplacats llavis
amb què em trec l’oblit
per jugar,
novament,
a
creure.
novament a creure