Publicat el 1 de juny de 2012
TEMPS QUE PREGONA UN TEMPS
A light behind the forest by Josef
El temps pregona un temps
on la mar és nua d’aigua,
encegada condemna
d’aquells que es pertanyen,
més enllà de la memòria.
El temps pregona un temps
que es desfà de la tèrbola terra,
que dorm sota la boira.
Temps és el temps,
un ara en que no em sent ocell abandonat.
Temps és el temps,
aquest clam buit de sons,
minúscula paraula
que, al temps,
és més que el temps
que el temps pregona.
Ara, és el temps.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Gràcies per comparti-lo en el teu bloc.
Fa temps que et segueixo i et sóc un admirador. De tots els poetes vius que llegeixo, tu ets la que més m’agrada. Suposo que escrius llibres de poemes i que has guanyat premis de poesia. No?
Salutacions.