MIENTRAS REGRESAS… by Pura María García
No hi veus aquell eixam de núvols,
errant, decidit a existir més enllà de l’invers mar al que acudeixen les aus?
No hi dubtes,
entre el fullam arrogant de la probabilitat,
i dus a la boca l’hivern de fum
que glaça l’esperança?
No escoltes la cançó
que dorm oblidada en aquest silenci llunyedà
que ara et pronuncia?