Publicat el 5 de juliol de 2010
SILENCI
Expressa tant el teu silenci,
quan l’alba inicia
la seua veu buida,
que les gavines dormides claudiquen
sobre el ventre de la brisa.
Absència de l’absència,
sense paraules,
el teu silenci és immensa
plenitud, pluja lleu
que s’escampa,
paradoxa
consentida
amb sentit
per als sentits.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent