SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Ella es va apropar esquivant qualsevol dels
objectes que eren en aquella habitació.

“No em miris.
No encara”

A la seva mà, sostenia un tros de gasa estranyament
espessa. La corda improvisada estava subjecta a ella, nuada a una de les seves
mans.
Sense desfer el punt d’unió del seu cos i la gasa, ella va envoltar el cap
d’ell per cobrir els seus ulls.
Amb paraules que cremaven es va aproximar a la seva oïda:

“No
pots veure’m. Observa el teu interior. Estaré en ell molt aviat. Deixa’t
oscil·lar pel que succeeixi”

Ell estava assegut a un extrem del llit. Els seus glutis es recolzaven en els
llençols encara verges.
El llit simulava ser el punt central d’un espai arbitràriament construït,
improvisat en el temps, un murmuri al mig del silenci creixent que naixia entre
ells.
Nu, el cos d’ell era encara més incitant.

Suposar que l’exultació arbitrària del seu
penis trencaria la voluntat d’ell i desfaria la seva protecció davant el desig,
l’excitava encara amb més intensitat.

Era la primera vegada que ella desitjava ser
penetrada per un desconegut, per un cos que simbolitzava la llunyania,
l’absència d’identitat.
Mai abans no havia demanat a un home amb qui no havia establert cap vincle que
fos el seu sexe el que la posseís.
Tal vegada l’absència de vincles podria ser un vincle encara més poderós.

Ella era presa per cossos diferents a aquell
que romania nu, oferint-li l’esquena.
Cossos d’homes amb identitats que ella reconeixia.
A ella la buscaven.
Desitjaven penetrar-la.

Ella era d’altres cossos.

Si voleu llegir la resta del relat, cliqueu ” Vull llegir la resta”

No necessitava demanar-los que la posseïssin.
Homes amb noms i cognoms l’havien fet seva.
No havia necessitat requerir sexe per complaure els seus desigs més íntims.
La miraven.
Estaven amb ella.
S’establien vincles, lleus al principi.
S’estrenyien els llaços del sentiment i la carn.
Es donaven. Eren posseïts, l’un per l’altre.
Era la vida.
Eren les relacions humanes, suposadament definitives cada vegada que
s’iniciaven.
Era la normalitat d’una vida que esdevenia igual per a tots.
També per a ella.
Nu, aquell home constituïa el seu secret més
íntim.
Ell romania immòbil, deixant-se acariciar per murmuris oberts convertits en
paraules.

Ella va sentir, per primera vegada, que
s’havia de permetre expressar els seus desigs.
Era real aquella necessitat d’excitar l’altre, de portar-lo sense hipocresies a
un instant en què gemegués no sol la seva veu sinó la seva pell, el seu penis,
els seus llavis.
Era veritat que ella desitjava incendiar un desconegut i provocar-li la bogeria
de la carn que li fes buscar-la, atreure-la cap a ell i entrar amb força en el
seu sexe per agitar-se en el seu interior.
Mentre nuava la gasa rere el cap d’ell, portà la seva mà al seu pubis.

Era real la seva necessitat d’acariciar el seu
propi cos per excitar-se i fer créixer l’excitació també d’aquell desconegut.

“Em dono plaer mentre acarono la
teva esquena. Sent com creix la meva luxúria. No desatenguis la meva excitació,
acull-la en el teu sexe. Però no trenquis el silenci. Deixa que sol sigui la
teva respiració qui dialogui amb les meves mans”

Ella desitjava experimentar què es sent  quan és una mateixa que requereix ser
posseïda. Quan no és un altre qui et desitja sinó tu mateixa, el teu desig
sense mentides, sense pudors. Quan no ets tu qui espera que el desig de l’altre
neixi i busqui l’aigua de la que està assedegada.

La penetraven cossos amb nom i identitat.

La feien seva, però el desig no naixia d’ella
sinó d’aquells cossos amb nom.

Avui, aquella tarda, ella responia a les veus
que en el seu interior es rebel·laven davant de l’ocultació de la carn i la
gana de la carn.
Amb les mans obertes va recórrer l’esquena verge d’aquell desconegut.
La pell estarrufada sobresortia als límits ficticis del cos.
Els indicis del plaer infinit no eren ja únicament senyals.
Les cuixes del desconegut volien conformar un espai mínim.
El seu penis es resistia a la presó carnal que pretenien.
Ella va recórrer l’esquena de l’home amb tantes pauses com alens emanats de la
seva respiració lasciva.
La seva mà buscava encara la senda interna del seu sexe.
Els seus dits enllaçaven el plaer que irisava la pell rosada del seu clítoris.
El desconegut gemegava el seu plaer, 
transformada la seva immobilitat en excitació expandida com un oceà nou
format entre antigues vores.
L’orgasme va arquejar el cos d’ella.
El clímax anunciat va doblegar l’esquena verge del desconegut.
La mà femenina buscà l’exterior del seu sexe i encara es va permetre acariciar
el seu propi pubis, els seus malucs…

Per l’esquena, ella el va abraçar tot  lliurant els seus braços al final de la
luxúria.
Amb paraules ardents, ella li va xiuxiuejar:

“No
saps el meu nom. No tinc identitat. Per això has pogut fer-me teva. “