SENSE DESTÍ by Pura Maria Garcia
Ni l’esperança,
ni les belles paraules conclusives,
ni la complicitat dels desertors dels somnis:
res queda ja en en la costa buida
de l’oceà senzill
on s’encallen
els vaixells
que esperen salpar, un dia,
sense destí.
… i salpen, sense destí, però salpen. I naveguen per un oceà immens i arriben a port, desconegut, però fascinant.
Els desertors dels somnis són invisibles ……