RAONS
LIEBE by PHÖNIX
Perquè les sendes són
les venes pedregoses de la realitat i hi ha un signe en
cada branca
trencada, resistint-se a doblegar-se del tot i caure,
irremeiablement, al sòl ingràvid.
Perquè no hi existix cap dia en
què els llavis es neguen a ser un arpa que
espera a la paraula.
Perquè la manera en què respiren les finestres s’assembla al
fluix intens dels
vents invisibles que recorren les fronteres.
Perquè
no hi ha nom més extens que el teu nom.
Perquè cada fosquejar
estens el teixit dels teus abraços sobre la taula,
xicoteta i sense
adorns, que servix de suport als nostres colzes cansats.
Perquè els
fills que ens criden dormen, a l’altre costat de nosaltres, però
desperten en les nostres mans quan les busquen.
Perquè no divise
l’horitzó si no escolte darrere de mi els teus passos
incansables.
Perquè una vegada vaig aprendre, dels teus gestos, que el perdó no
és una
rendició sinó la victòria de l’amor front el silenci.
Perquè trobe, sense necessitar buscar-les, raons incomptables
per a trobar el
perquè de tu: la raó més explicable.