NIGHT LIGHTS by RAIMÓ
Per molt distants que fórem
teixíem un anell de somrís
que desvetllà el plaer.
Amb les mans cobertes de desig,
estiragassàvem el temps,
bastíem llocs insòlits
on els llavis desfeien la penombra.
Els meus pits incipients atenyien
la densitat de les teues carícies
i no eren més que rams de llum
que en estimar-nos s’esperonaven.
Per molt distants que fórem,
clarament l’amor ens pertanyia.