SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Pura Maria Garcia

QUATRE RÀFEGUES DEL VENT

          





 





          I

 

L’arbreda de la fosca

dringa pel dol

del vent planetari.

 

          II

 

La veu del vent

és un soroll remotíssim…

Fa massa tems que no ets açí.

 

            III


Les paraules ploren

entre el gris difús

d’aquesta brisa freda.

 

           IV


Només un cos sol

on cap l’aparença

dels colors adormits.

Tot és silenci i vent,

porós horitzó

en una mar deserta…


 

 

 



  1. Quants els vents hi semblaven ser-ne favorables

    van fer l’impossible per què no hi continuaren sent-ho

    ara que els vents semblen voler continuant sent-ho

    els vents desfavorables s’han convertit en els més amats,

    de tots els vents haguts e per haver.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent