Quan sent l’amor…
La finestra és més ampla.
Hi ha violetes en les portades grogues de tots els diaris.
Algú respira amb els pulmons amplis que són de la multitud.
Sóc un mirall on hi ha antics secrets.
Passege per camins inabastables.
Qualsevol aparador em descriu.
La pluja s’intuïx ja en el fons de l’estiu.
Caminar sense rumb és la senda més segura i predicible.
No m’incline, et busque.
La cendra no és el que queda d’una flama sinó la veu clara del foc.
La ciutat és un pas i l’estació, una drecera.
Escolte el més mínim murmuri.
Alguns pronoms personals tenen ànima i sexe.
alguns pronoms personals tenen ànima i sexe.
Bonica lectura, i també llegit de final a inici. Pot ser aquesta més incitant,
mmmH.
fa dies
que et dedico
els meus orgasmes
solitaris
i en trobar-te
evito la mirada
no fos
que endevinessis
com m’agrades