Quan la vida va despertar, se li va acostar el badall.
Els cegos no
escoltaren la seua arribada.
Els sords no
van veure la seua silueta.
La vida va
cloure la boca perquè no l’ocupara.
El badall
va trémer. Rebutjat per la vida, el badall cercà un lloc buit.
Allí trobà el
cansament. Des d’aleshores, ambdós són inseparables.