Publicat el 29 de setembre de 2010
PORTES
EL MAÑANA ES UN TAL VEZ by PURA MARÍA GARCÍA
Les portes són
el front prolongat
de les tristes parets.
Fugen.
Giren.
Creixen en la distància
acumulada
al seu darrere.
Perpetuen
el seu saldo:
les nostres anades
i tornades.
Elles van ser,
ahir,
el rostre de l’adéu.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de INCONFESABLES per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
el rostre de l’adéu… una bella i precisa metàfora…Saben tantes coses les portes i com bé dius les perpetuen.