Publicat el 1 de novembre de 2009
POEMES NOCTURNS
NOCTURN
1
Camine
als afores
de
la ciutat glaçada.
La
meua ombra encoberteix
la
nit negra.
Amb
la primera alenada,
els
carrers amaguen les empremtes
dels
rius suïcides
que
vessen els ulls d’asfalt.
NOCTURN
2
La
pluja de foc
s’agenolla
i
em besa el pubis.
Tu
somies.
L’altra
meitat del mon
et
mira amb ulls de vigília.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent