Publicat el 22 d'abril de 2014
PIANO I LLUM
Trencares el tel de silenci
que eternament vigila
entre el desig que s’eixampla
i la humida presència de les paraules vives.
Ones blanques i efímeres s’empararen
al meu pubis estès.
Una música.
Una íntima pluja envaint la carn.
Una lluna lluenta bevent un glop de nit.
Un sí suau.
Un invisible raig que ens pertanyia.
Un anhel immens,
salvatgement cosit al llavis delejants.
que eternament vigila
entre el desig que s’eixampla
i la humida presència de les paraules vives.
Ones blanques i efímeres s’empararen
al meu pubis estès.
Una música.
Una íntima pluja envaint la carn.
Una lluna lluenta bevent un glop de nit.
Un sí suau.
Un invisible raig que ens pertanyia.
Un anhel immens,
salvatgement cosit al llavis delejants.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
M’ha agradat molt el poema.
Salut.