IMATGE by Pura Maria Garcia
Aquestes parets imaginaries,
on s’acobla la vesprada
que tensa el gest per trobar-te,
dibuixen les onades
amb una llum suau
que fuig de les carenes.
Parlem del tacte,
donem-nos la plenitud secreta
fins l’esclat del deler innegociable.
Acostem-nos.
Vine i acarona la boca que ara et crida.
Juga
amb el rastre ferit
que ha deixat el teu llavi nu
sobre el mon escindit
de la meua memòria.
Sigues illa
en mi.
Juga a viure,
ara que la mar s’esberla.
Estén sense por
el buit de claror
amb què em desitges.
Bell poema i bella cançó