Versos a E. J
Pensar-te és desposseir
la meua veu després
de deixar el teu nom als meus llavis,
aproximar-te a la idea,
donar-te forma nova,
construir
records
com a espills
en els que sura dolça la teua identitat.
Pensar-te és succeir en tu:
ferida oberta que es busca
per renovar la pròpia carn.
Empremtes, imatges,
esdeveniment que cerca el dia
en el que inusitades oronetes
et traslladen al buit del firmament.
Pensar-te és l’instant succint
i reiterat en el que en habites en mi.
Et pense
i descobreix el que queda de mi
al soterrani fràgil de l’ànima.
de cada poema que vius, m’enamoren… hi poses tanta veritat i bellesa! No deixis d’escriure, de pensar-te, de pensar-nos mentre vius el que estimes… que tinguis bons pensaments!