SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Abans d’intentar creuar el passadís efímer de l’oblit, em vull cobrir el cos amb la cendra canviant que és fer memòria.
Estaves.
Vas ser dins l’única estança on les mans eren pell que paladejà l’amor, l’ascens del sentiment que ara fuig i és dol, bressol de l’ombra.
Vas ser un tot en el temps, l’aixeta on les esferes brollaven, besades, boca benigna, bromera blanca, aliment dels meus llavis destí, al fi, on encendre la vida.
Habitares la terra que a hores d’ara és un desert d’oblit.
Ara és un temps sense temps. No vull escriure’t paraules per ferir-te. No desitge exclamar el desamor amb què em vestires, només vull que aquest brunzit d’idees es rendisca al pou inclement de l’adéu i les paraules.