NOSTÀLGIA
Els carrers es transformen en solcs mínims deixats per un pinzell
invisible, humitejat en un color indefinit, disputat per l’arc iris
que encara no s’atrevix a anomenar-los. Creuen els encreuaments imprevisibles
que confluïxen en els cantons dels barris, partits en quadrícules
absurdes que un de nosaltres va dibuixar amb l’escaire del silenci.
Les voreres irreverents aclamen la irregularitat que no posseïxen, són roses humides, perdudes sobre un sòl antic i somnolent.
No
hi ha gavines en el cel. Les flaires dels passos sense destí s’adherixen
a la pell nua de la ciutat ara convertida en una imatge detinguda,
congelada, ferida falsament cicatritzada.
Una teranyina blanca cobrix els erectes edificis, sorpresos signes
d’admiració, figuradament tristos. És la nostàlgia, és el parèntesi que
els rellotges sense arena marquen amb extrema lentitud, és l’absència
de la teua veu, el pou més clar de tots els abismes…
T’enyoren les
meues pupil·les, les estreles perdudes, les copes buides, aquella
cadira verda, la llum nova que titil·la al final del meu camí, les
fronteres succintes del meu sexe, una mar que li naix a l’oceà acabat
de descobrir per un vaixell, totes les llengües, un mocador, l’acer de tots els
ponts construïts, el meu cor antic, les cartes, els somnis, un
llençol estés, les culpes, un botó invisible que em
clausura la veu…
Tot t’enyora, tot dansa en espirals d’aquesta nostàlgia que et crida.
Gràcies a JESUSEGE per la fotografía BROCHAZOS 4
Hola!
He conegut el teu bloc gràcies
a l’enllaç a la meua pàgina (www.illasensecostes.net) que hi figura a la teua
secció de ‘Paraules’. Volia felicitar-te pel teu espai i, també, i en agraiment
per la deferència d’enllaçar el meu, enviar-te (si t’abelleix) el llibre on
podràs trobar els relats que apareixen al meu web… i uns quants més.
Si et sembla, pots
enviar-me un mail a miqueltorresgascon@gmail.com i ho concretem.
Una salutació ben
cordial.
Miquel.