SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Mínim comú
múltiple.

Mínim comú denominador.

Mínima expressió.

Continguts mínims.

Valor
mínim. Mínim esforç. Reduir al mínim.

Mínims i màxims.
Mínims amb un mínim però sense màxims.
La mínima expressió, el màxim contingut.

Un mínim.

Mínims. Arguments
màxims transformats en mínims, amb els mínims mínims.

Així són els
mínims, màxims escrits amb els mínims mínims.

Dues frases, tres
frases… mínims sense màxims.

.…………………………………………………………………………………………………….

 MINÍM 1

—Amb  dinou paraules únicament ens quedem mínims—
va dir la dona que despatxava a la botiga d’arguments
i històries.

MINÍM 2

El silenci
és l’antònim del buit: està ple de paraules omeses, esquivades, mudes, no
pronunciades.

 MINÍM 3

S’obrin com un brisall tàctil, com
s’obrin els llavis per a deixar-los sobre la pell, com s’hauria d’obrir el
desig. Així són les besades…

Si voleu llegir MÉS MÍNIMS, cliqueu “Vull llegir la resta…”

MINÍM 4

Dos acomiadaments es van trobar pel carrer. Es saludaren. No va
haver-hi més remei que apartar els adéus
i regalar-se un hola compartit.

MINÍM 5

A vegades te’n vas del meu costat
no per anar-te sinó perquè sàpiga què és la tornada.

MINÍM 6

Potser tu no ho saps, però quan em
despulles, em vesteixes amb deler. Només tu saps com descordar-lo.

 MINÍM 7

Necessite tindre’t, aspirar-te,
sentir que fregues la meua pell a la intempèrie. He intentat  agafar-te
amb les mans, modelar-te.  He desitjat traspassar-te i que tu també ho
feres.  A vegades, he volgut  ser tan etèria com tu, aire.

 L’AUTORA DE LA IMATGE ÉS MONTSE VIVES