Publicat el 31 de gener de 2011
MAR DE PLOM
LA MAR DE PLOM by GROC
S’acosta el mar
tot i deixant escates de temps,
plomes d’aigua
esteses a la llum allargassada
de la sorra.
Em va esculpint
humides
branques en el pensament,
un niu inert
reclòs entre silencis.
S’acosten les ones,
el gest mullat de la mirada,
pupil·les
sense pes,
un cel blau que s’escola
cap als meus ulls,
rastre viu
del somni exhaust
de la vida
i les hores.
Comparteix això:
Respon a Victòria Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
La mar, la carícia, la vida… que s’esola i torna plom.