Les vespres són remolins del quan que, segons conten les estacions alçant la
veu, endevinen i encerten els esdeveniments següents. Són el temps en què
s’alegren per endavant les notícies, ploren els parents de qui seran cadàvers
després del pas d’unes hores i les besades de l’amant es dibuixen sobre el paper de seda que la intenció arreplega.
Les vespres són l’abans i el tan prompte, les flors que no es desanimen, un
núvol xiuxiuejant en el blau perquè el saluden les aus que encara no han
arribat.
Són vespres la teua llengua i la teua saliva…
Són vespres les vespres de tots els teus abraços...