LES DESINÈNCIES DEL MOVIMENT
DESINÈNCIES by PURA MARÍA GARCÍA
Les passes es converteixen en minúscules esferes que arrodoneixen l’espai
quan es despleguen en els inicis, més enllà de la seua ombra.
De vegades, la
vida és la cadena de punts suspensius que adorna la meua gola. Successius, els
camins es mostren davant els meus ulls per a sadollar la necessitat de ser
moviment que sosté el meu cos. L’aire em resulta una prova insuficient del
bategar dels dies, les muntanyes no són parets de terra que poden
franquejar-se, els cels multipliquen els dubtes i un instant serveix per a
tancar el record de la memòria absent.
De vegades, em cal dialogar amb els horitzons
que vaig deixar descartats a la vora de l’ahir. Llavors, els meus peus són
desinències de la ruptura intencionada de les pauses vitals que també són
nomenades en el meu nom. L’impuls d’allunyar-me de les meues petjades més
recents creix com l’ànima dels núvols abans de la tempesta. Decline romandre
aixoplugada en la realitat previsible i emprenc els camins del camí que mostra
la seua llum enfront del meu esguard. Parle amb la solitud i la convenç que són
aigua les passes que deixem si no existeix la voluntat de distanciar-nos de les
essència que som.
De vegades, nia en mi la certesa que cal allunyar-se de la
vida per a anhelar viure-la, marxar-nos per a retrobar el sabor intens del
retorn, caminar per a recordar les desinències absents del moviment convertit
en pausa detinguda, en l’ànima estàtica del temps.