LLUM QUÀNTICA by PURA MARIA GARCIA
La física enuncia
paradigmes encertats que responen
amb síl·labes de llum
als dubtes ancorats
en el temps.
Es tanquen amb ells
les finestres imaginàries
de la casa amb llum
que tu i jo inventem
per a somiar desperts.
Aleshores, ens basten una paraula
i l’espill de la nit
per a sentir que les frases
s’estremixen
i ens conduïxen a la mitja
veritat que ens allibera.
Conversem a l’empara del silenci.
Tu mires a la llunyana llunyania
sense deixar d’esbrinar els meus ulls quiets.
Secretament, saps que
no hi ha corol·lari més cert
que el fons del meu abraç.
Somriem.
Somrius, deixant un solc
de premonicions
en la carn de la nit.
Llavors, trencada la pausa
del que altres van concloure
gràcies a disciplines científiques,
senzillament, silencies
les paraules i em beses
Allà, on els universos són aus
que fa tres eternitats van succeir,
un astre ens observa,
còmplice de la nostra veu,
burlant-se sense maldat
de la física quàntica.