Publicat el 19 de novembre de 2009
LA PROFECIA
Imatge by Fernando Pérez Cabezas
És va fer veritat la profecia
que van portar les aus del crepuscle,
veritat estancada en el potser,
veritat que encara em commou :
la veritat de la teua mà en la meua cintura,
dels teus peus en les meues passes.
M’ha desnuat la pell
la teua veu sense rumb.
El destí és complix
quan la tarongina dels teus besos
em renova els llavis.
Obertament, invoque el teu somriure:
balda clara que cala foc a la meua llengua
perquè entre enlluernador en el meu desig.
Hui està tan lluny la distància
que queda a una passa
dels braços que et busquen.
A vegades, com hui,
només una paraula és suficient
per a tancar el cos lleuger
de la teua veu, de la meua esperança.
Comparteix això:
Respon a Victòria Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
només una paraula és suficient, de tarongina