LA LONGITUD DE LA PASSIÓ
Entre la longitud interminable de la passió,
la teva pell revoca la presència de les ombres.
Elles sucumbeixen davant l’oralitat dels
petons portats per la teva boca.
Llum pròpia.
Llum sense cautela.
Foc sense permís amb sobtada sed mai
anunciada.
En l’interior de la pell relliscosa que
antecedeix a la teva carícia, la teva llengua bressola la meva, recreant-se en.
Submisses, els meus malucs oscil·len. Són
voluntat per a rebre’t sense demora. En un VINE convertides les meves mans.
En un ENTRA transformades les intencions del
meu sexe a l’inici del lliurament. En la profunda intuïció dels petons per
arribar, per sentir-se, desperta la fam per acaronar-te.
Llavors, la certesa de no ser sinó en les
teves mans i el teu sexe esquiva les hipocresies que oculten l’essència de la
dona que sóc.
Llavors, la certesa d’ésser en tu desfà el
miratge del futur.
Sense la presó del temps, el meu desig de ser
tan teva com la teva pròpia saliva batega sense esperar desenllaços.
La passió s’assembla a un lloc
hospitalari, al vibrar incessant que és viure, al clímax en que l’emoció es
multiplica.
La longitud de la passió que vincula se
sembla al final de l’infinit: no té cap horitzó . La passió el difumina.