Publicat el 2 d'agost de 2009
LA FINITUD DE LA PARAULA
L’escriptura del silenci allibera
la sang de la paraula.
Al dolor de cada vers
la llum perplexa es forma.
S’allarga l’instant de la tornada.
S’allarga l’aire.
Jo em separe de la terra per trobar-te,
amor que esborres l’ombra de l’oblit,
amor que no sap la finitud de l’enyorança,
amor anomenat per la paraula,
amor amant, a poc a poc descobert
al fons de l’ànima.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent