SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

T’ho dic perquè em dirigesc cap allà. No sé si estaràs en ell esperant-me, encara, oníricament. Mentre creue el tros d’Atlàntic he ensomniat que allà una parella s’ha discutit i ella s’encamina molesta separant-se bruscament d’ell, s’encamina vers l’arrivals Gate 1, duu els ulls estan entelats, no de desamor sinó de desconcert i d’estima revellida. Per ella s’ha transcolat el temps, però, per a d’aquell el temps continua ancorat en un passat que, certament, mai no va ésser. Ella però, vol oblidar-se d’aquell ensomniament precoç que era, del tot, d’un altre temps i lloc.   Ella pren l’Exit One. Va carregada de tants records que tragina en un gran borso de pell que desa sobre la barana de la cinta transportadora. Simultàniament hem entrat per sengles portes abatibles d’acers envitrallats i separades més dues centenes de iardes. M’encamine vers la cinta transportadora ‘number 1‘ en direcció vers el taxi que em conduirà vers Dublín. Porte un trolley i una borsa de muscle per a viatjar. Recolze la borsa, igualment, sobre la barana mòbil. Hi veig molta bellugadissa en la cinta paral·lela que discorre en sentit contrari. Les gents corren amb els ulls estabornits i amb rostres i faces dures per tal d’eixir el més aviat possible d’aquell camí automàtic que transita iterativament. En la meua cinta també hi ha gents que corren en direcció de  l’entrada amb cares i ulls semblants als de la cinta veïna. Uns entren i els altres surten. Ens anem aproximant en els camins quie discorren en dirccions contrposades…….i les corredisses s’incrementen sobtadament. No sabem el per què…..quan estàvem a escasses iardes una persona acuitada entropessà contra tu i la borsa de pell caigué a l’altra banda de la cinta, ço és, a la meua. Obrint-se’n els fermalls que la tancaven rebotant els flascons que duies dins. Un flascó de Chanel 20 anà petar contra les estries del sol de la cinta, trencant-se’n en mil petits bocins, el preuat líquid m’esguitaria els camals i les meues negres sabates amb cordons vermells. Tu no podies aguantar l’escomessa sobtada del teu vianant col·lega i t’abalançares per a evitar la pèrdua del teu equipatge. En veure les teues pertenencies que discorrien en el sentit contrari del teu previst canviaves de direcció, en adonar-te del greu inflingit al desconegut alçaves la vista i els nostres ulls s’entrecreuaven per primera volta….