SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Remene el temps.

Acull la primera claror del dia,

faig camí pels viaranys de la realitat

tot creient que un mot és un destí

únic, predestinat al meu esguard

De vegades, un vers em du a tu

per un  passadís construït sobre
les carícies

d’altres mans conjugades amb reflexos
despullats.

Minva la vesprada i et recorde…

Un degotim de pluja em recorre la pell nua.

Remene el temps.

Els teus dits em dibuixen el capvespre als
llavis,

bec un glop de carícies mentre un impuls

desfà la llunyania i l’horitzó s’enfosqueix.