FOTOGRAFIA DE LA CIUTAT
La ciutat és un frenètic blanc entre les hores.
Hi ha una avinguda on la tristessa dorm, fingida i humida, tot i trepanant els llavis dels amants.
Hi ha l’evidència que alguns cossos han deixat de ser torres on els ocells esdevenen ulls perceptibles i un drindeig de mort destrossa les flors de la vida.
Hi ha baranes d’aram on trenca a pleret l’argent de la tendresa.
Entre les voravies, apareix el teu rostre, els teus ulls, llençols de mel i promeses possibles. Enmudeixen els sortilegis que són cèrcol del destí, el primerenc misteri que esquinçà el temps quan encara no hi eres.
Mostra la ciutat les ombres enquistades als fanals de la nit.
Lentament, els teus dits em broden la pell amb primaveres noves. Aleshores, la ciutat és el somni que deslliura melangies.
Mercès un altre cop.
Endavant
M.