Publicat el 7 de setembre de 2010
EN LA NIT, UN INSTANT
NÄCHTE by IVY Ó DONÓGHÚE
Anit, la foscor era una llengua de foc viu.
Un crit irat del cel va convertir
el temps en una ratlla gemecant.
Els llavis traduien el silenci enterrat
en els taüts anunciats per les estrelles,
llavors brillants, ciris que acaronarien
l’alba blanca i
rebel.
La inaudita nit,
com un velam diàfan
ens saludà.
En els primers instants de l’amor,
el vent va batre el camp de l’enyor
i el roig crepuscle consolà la nit
Pensàvem.
Vam començar a compondre
benaurades melodies,
tot i sabent que cada gest
seria un record que ens ompliria
el final de la memòria.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent