ELOGI DE LA NOSTALGIA
Darrere de la
nostàlgia dorm qualsevol estació, no sols la tardor.
Darrere de la
nostàlgia roman el somriure d’un xiquet que creix sense nostàlgies.
Darrere de la
nostàlgia s’arrecera, també, la felicitat que queda al passat i la que encara
ens espera.
Darrere de la
nostàlgia estan els noms propis que es van pronunciar en veu alta o d’amagat,
en la llengua del sentiment.
Darrere de la
nostàlgia no hi ha el temor sinó l’anhel i la seva constància.
Darrere de la
nostàlgia és fàcil murmurar qualsevol melodia, cantar odes que ni tan sols
estan escrites.
Darrere de la
nostàlgia s’engronsa l’ahir aferrat al temps que ha de vindre i que es
pressent.
Després de la seva
ombra, darrere de la nostàlgia, hi ha somriures i pell, somnis que van ser,
fets pròxims que ens portaran noves nostàlgies en què perdre’ns.
La nostàlgia ens acarona per endur-se la por, la pluja i la tristesa.
La nostàlgia té el color de la mar de la distància.
nostàlgia i bellesa, de després d’haver viscut i tenir més i més ganes de perdre’ns de nou en somnis i vivències plaents i agosarats.
La nostàlgia és el passat no desitjat i esdevingut
la nostàlgia pot ser que continue sent un futur no pensat, ni desitjat
la nostàlgia esdevé de tindre que tirar endavant
la nostàlgia és la crua realitat que s’imposa o és imposada per altres
la nostàlgia versemblança sovint de no aconseguir gaire bé lligar amb el passat.