LES HORES by PURA MARÍA GARCÍA
Des de la talaia de les hores,
dubtós,
el sentiment és un ramat
del cor absent,
arbredes d’obstacles,
arrecerades a les ribes
d’una memòria clara.
Estic,
sóc,
reclosa,
condemnada ànima
que estova l’infinit
i, tèrbola,
esmicola els records que mai no oblida.
El text al pare i la foto impressionants.