ABSENCE by G. MURA
Refile els límits que són
el meu jo,
allò més intim.
Els creue,
solcant camins i somnis,
mire les runes del meu
cor,
li explique als ulls
la ennegrida línia que
són les ombres,
les cendres,
les restes
del coratge que he perdut,
ara que es confonen el
futur
i la memòria.
Sobre la vella silueta
que em cerca l’ànima,
sóc jo,
un ressò esbiaixat.
Fuig de mi
per trobar el mirall
on la soledat es desfà
i les nits es vesteixen
amb colors per no ser mai
oblidades.
Còrrec,
camine,
recull les passes
necessàries
per somiar un blanc
que s’emmiralla
més enllà del que em
resta de vida.
Fuig de mi
per esquitxar la soledat,
però trobe l’espessa
ombra
de ta absència.