SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Voldria ser com la gent que reposa en pau,
la gent ordenada amb mirada enjorívola,
la gent que té un ànima inventada cada dia,
la que estima per primera vegada,
que creix on no hi ha gestos ni presències.
Voldria viure en una casa plena de sol
perquè tu escoltares els ocells imaginaris,
aquells que exaudeixen la pluja.
Voldria aturar l’adéu mentre l’enyor
es sotmet a les invocacions de la vesprada.
Voldria morir on sovintegen
les mirades i els costums.
Ara t’ho escric, només per fer-te saber
que tot és com abans,
que hi ha una mateixa voluntat
feta de condicionals irats
i paraules repetides.