CONDEMNA
COMDEMNA by PURA MARIA GARCIA
Em podeu condemnar,
més enllà d’aquest ara d’aigua i boira.
Conegueu els meus somnis
i el blau indefinit que fa saó
en els instants de soledat
que als ulls em deixen
aquest posat esquiu,
una aliena melangia
que mai no m’abandona.
Heu sentit,
a cau d’orella,
els versos trencats
i escrits amb el glatir de síl·labes
que dormen ancorades
a l’esquena atzarosa de símbols i designis.
Heu vist la pell del meu cos,
nua i precisa,
racó eixerit de la blanca passió
que em banya el sentiment,
pluja i quimera,
càbala impensable amb què les ombres
sotraguen el color a la vesprada.
Heu tingut les hores fugisseres,
l’impúdica declamació
dels meus llavis profunds.
Sé que no en calen concessions als
sentiments.
Em podeu condemnar
a no dir,
a callar,
a simular venjança a la paraula,
però, la meua llengua
ensumarà sempre
carrerons de records sense silencis.
Sóc captiva d’una veritat
que és més que un gest,
una llavor,
un remor.
Sóc a les mans enfervorides de l’estima.
M’agrada el clima i tot allò que suggereix.