WALB By LARSREINEKE
Caminava
tota sola,
buscant, al bell mig del vel
dels ulls mesquins,
el barranc
dels teus braços,
la gesta calma
sobre el negre fons
d’un riu de núvols.
Tancava els ulls.
Tota presència
era un espill,
un esclat,
un cremor lleuger
semblant a un minut de primavera.