A aquest amor li cap només amor, camins d’aigua, dolors breus tot marcant el cos on el fred és absurd.
A aquest amor només li cap la nit amb una lluna aliena sobre l’esquena blanca del capvespre.
He mirat auest amor amb ulls de sal. Recordava haver-li vist mentre s’obria pas per dins de la passió. Hui, l’he mirat per esbrinar l’amor i les coses que importen. Són els matisos que la carn embasta al voraviu de la passió, és el fum dels sentits, un ball d’arestes. Sóc jo que encara no he après a negar-te…
La bondat consisteix en aprendre a negar.
Però com negar a aquell que no has volgut acceptar.
El rebuig continuat va estar la maldat d’aquell que sempre vas procurar rebutjar.
com deixar anar allò que no pots…
negant?