PIANO I LLUM

Trencares el tel de silenci
que eternament vigila
entre el desig que s’eixampla
i la humida presència de les paraules vives.
Ones blanques i efímeres s’empararen
al meu pubis estès.
Una música.
Una íntima pluja envaint la carn.
Una lluna lluenta bevent un glop de nit.
Un sí suau.
Un invisible raig que ens pertanyia.
Un anhel immens,
salvatgement cosit al llavis delejants.

2 pensaments a “PIANO I LLUM

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *