Publicat el 25 de setembre de 2013
TOTA LA TEUA BOCA
En tota la teua boca.
Vorejant la humitat del dolç perímetre dels teus llavis sense ombra.
Serpentejant la teua llengua.
Permetent-li vèncer a la meua llengua desperta.
Entre la carnosa cavitat en la qual creixen corals de saliva que enarboren el desig d’una altra boca.
En la diana d’aigua que precedeix als abismes que creuaran les mans i els llavis, tots.
En tota la teua boca, voldria jo romandre mentre moren els dies.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent