Publicat el 2 de maig de 2013
TOT DORM
Tot dorm.
També la nit, lliscant el seu cos de cendra fosca.
Sent en la meva esquena l’abisme fondo que deixa en mi el teu alè i les teves carícies.
Sóc un arbre que creix en un paratge on únicament arriba el vol de les teves mans,
un petit astre abandonat als teus llavis desvetllats,
ressò que travessa aquests versos,
carn tèbia que s’estremeix en percebre el ruixim dolç de la teva llengua.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent